ELS DIABLES VERMELLS A SABADELL
Tots menys el lesionat, al que hem trobat molt a faltar

.
Agraïr especialment a en Gero que ens hagi acompanyat, que hagi aguantat als nens i que els hagi defensat tan bé com ho ha fet.
Amb la mala notícia de la lesió de l’Àlex, marxàvem cap a Sabadell a les 07:30 del matí de dissabte. Marxem amb la incògnita de què farem, com seran els rivals i quantes pallisses ens cauran. Els rivals són : C.B. Grup Barna, U.E. Sant Cugat i C.B. Vic.
Un cop trobat el pavelló aparquem l’entrenador i els nens i els pares marxem per iniciar el ritual de cada dissabte : l’esmorzar. Quin bar que té el pavelló.......
10:00 Primer partit : Grup Barna 33 – Diables 58
Recital en atac de tot l’equip, anotació de tots els jugadors, ritme vertiginós.
El rival no ha pogut fer res, tot i la seva intensitat érem superiors. Això trenca el gel i ens treu la por. Els jugadors varen sortir “enxufats”, amb molta tensió i es varen encomanar uns als altres de un ritme molt fort en atac.
Entre partits, no podem fer res més que mirar als altres com juguen. Veiem un Sant Josep – Estudiantes espectacular

, un Minguella que fa por

i sobretot com els jugadors van a totes al llarg de tot el partit. Els arbitratges no mereixen comentaris ja que permeten molt contacte sota l’aro, les empentes i només sancionen les mans que baixen

.
13:00 Segon partit : C.B. Vic 59 – Diables 48
Dos períodes igualats, amb molta anotació fins que de sobte ens ensorrem. Ells mantenen una intensitat defensiva brutal, amb molta forma física i ficant moltes mans que ens posen en problemes. L’encert en atac baixa i no defensem, ens pressionen la sortida de la pilota i la perdem i ens precipitem en atac. Una derrota esperada a priori però que un cop vist el partit ens deixa mal regust. Un jugador del Vic lesionat de gravetat.
Anem a dinar, el coach i els diables van amb l’organització i nosaltres al bar de la cantonada. Bé de preu, psssssssssseeee de qualitat i SUPERLENTS per servir, però no hem de moure els cotxes i estem a prop del pavelló. Quan encara no hem acabat el primer plat ( 1 hora ) passen els nostres diables vermells amb en MOLAS!!!!!

L’entrenador , que no ho reconeix però ens trobava a faltar i patia més per telèfon que quan va al dentista, s’havia presentat per sorpresa per acompanyar-nos en el primer partit de la tarda abans de tornar a Figueres per treballar. Gràcies per venir !!!
17:30 Tercer partit : U.E.Sant Cugat 43 – Diables 46
El que guanyés quedava segon de grup i passaria a quarts de final per lluitar pels llocs 1 a 8. El perdedor jugaria pels llocs 9 a 16. Semblava que tot anava bé, no sé si els nens ho sabien o no , però surten molt ficats al partit. Primer període 12-13 i guanyem de un punt. Poca defensa per part nostre però un cop més ens salva l’atac. Segon quart on ens imposem amb claredat per arribar amb un 21-30 al descans. El tercer quart és molt defensiu i cap dels equips està encertat, acaba 30-38 a favor nostre però ja intuïm que no anem bé. En el darrer període ens ensorrem físicament, és el tercer partit del dia i només som 8 jugadors quan la resta d’equips són de 10 a 12. També comencen les precipitacions en atac, les passades estratosfèriques, no escoltar als entrenadors i el desgavell defensiu. Ja és habitual defensar malament però en aquest període no es fa res. S’arriba a un darrer minut histèric, on tothom falla i només l’encert dels dos tirs lliures amb ajuda divina

permeten que guanyem. Conclusió, de un pel no perdem contra un equip que no és millor que nosaltres en atac però que ens dona unes quantes voltes en quant a actitud, intensitat i forma física. De tota manera, el més just era la victòria si tenim en compte que nosaltres els hi varem donar opcions, si haguéssim pogut mantenir el ritme en atac o l’esgotament no ens hagués arribat possiblement hauríem guanyat més clarament. Problema, en Gerard s’ha lesionat.
Som segons de grup!!!!!!!! Lluitarem amb Alierta de Saragossa, St Josep, Vic, Granollers, Manresa, Minguella i Estudiantes. Precisament el nostre rival era Minguella i el que passés es jugava la semifinal el diumenge al matí davant del guanyador de Estudiantes Manresa.
19:00 Quarts de final : Minguella 59 – Diables 28
Comencem igualats, mantenint el joc d’atac però poc a poc van marxant al marcador. Segon període, es confirma que en Gerard no pot jugar i ja tenim el partit perdut. Però sortim a lluitar, sense forces i amb més cor que cap. Això fa que arribem passats de voltes, tard o que fem faltes tontes. Ens eliminen dos jugadors i els que estan a pista no poden descansar, han de jugar el darrer quart . Decidim deixar el partit amb el resultat de 59 a 28 ja que els jugadors estan esgotats i no podem permetre que passi res.
El rival ens ha superat clarament, possiblement amb més banqueta o sense haver jugat 3 partits abans no ens haguessin apallissat però fa de mal dir. Lluitarem pel cinquè lloc.
A corre cuites anem cap a l’hotel Verdi a situar als nens. Els conductors anem a l’hotel Sabadell ( on s’allotgen els pares ), paguem 19 euros per ficar el cotxe al TERCER soterrani de un pàrking on només les motos giren amb comoditat. Només us diré que per sortir varem haver de situar un pare a cada revolt per guiar als conductors que havien de fer maniobres. També varem haver d’apartar uns matalassos/somiers vells i bruts que hi havia al bell mig de una plaça de pàrking. INCREÏBLE. Tota la nit suant per una calefacció inaguantable.
Diumenge 09:00 Manresa 49 – Diables 23
Amb l’arribada de la resta de pares anem amb ànim a per una nova victòria. Un cop més comencem bé però del 6 a 6 passem al 27 a 14. Ens ensorrem inexplicablement i no hi ha cap intensitat en defensa i recuperació. En atac molt espessos, buscant cadascú la seva pròpia solució i molt descentrats. El rebot és del Manresa que sempre fa el que vol . Al final derrota dolorosa davant de un bon equip i del que no estem molt lluny. Lluitarem davant del VIC, rival de la primera fase, i tindrem una nova oportunitat.
Diumenge 13::00 Vic 52 - Diables 48
Comença el partit amb molta tensió i ens posem per davant ràpidament. Es recupera el millor joc i acabem el primer període 12-20 a favor nostre. Es demostra que podem amb ells, però ens tornen a pressionar. Sense pietat, amb molta agressivitat, colzes, empentes que l’àrbitre no atura. Tampoc pita moltes violacions que fem nosaltres, un mal arbitratge per tots dos però es permet el joc dur i això ens fa fora del partit. Tornen les precipitacions, individualitats, passades sense criteri, cap ajuda defensiva....
Això fa que mica en mica ens vagin consumint la moral, que cada cop estem més nerviosos i que cometem errades. Els parcials ho diuen tot : final del segon 23-28, final del tercer 37-41 i final del partit 52-43 amb un parcial de 15 a 2.
Comentari a part el públic del Vic. Sembla que nosaltres tampoc hem estat gaire ben educats però ells han insultat als nostres jugadors i a l’entrenador. En el darrer quart ens han escridassat i insultat per primera vegada. En acabar el partit han increpat sense justificació al nostre entrenador i han insultat greument a dos jugadors. Per sort, ells havien incomplert la norma d’alineació per lesió de un jugador i ens donen el partit per guanyat. És un petit consol pels pares, una lliçó pels pares del Vic i una llàstima pels jugadors del Vic que varen remuntar el partit, amb molta agressivitat però també amb més ganes que nosaltres.
Al final setens del torneig que s’enduria el guanyador de la final entre Estudiantes i Sant Josep Girona ( sembla que va guanyar Estudiantes ).
Vull felicitar a l’organització pel record que ens han donat : un pòster amb la foto oficial del nostre equip envoltada de les fotos de la resta d’equips. Un record espectacular. Han organitzat un bon torneig, amb molts partits en un sol dia però amb molta correcció. Trobo que no haurien de separar els hotels de pares i jugadors i que es pot millorar el menjar, però la valoració és 8 sobre 10.
Altres valoracions:
Positiu per l’experiència, per la convivència, per veure que tenim potencial i que podem donar la cara davant d’altres equips.
Negatiu per l’hotel, per la son, per una banqueta curta, per què no es poden jugar 4 partits tan intensos en un sol dia, per la diferència de intensitat que tenim envers els altres equips, pel dinar al bar de la cantonada....
Però jo hi tornaria, segur que si. I vosaltres ?